leradenbella@gmail.com973 49 20 72 - 628 87 31 49

Hi havia una vegada un gall anomenat Pelut

Hi havia una vegada un gall anomenat Pelut

Fa pocs dies, ens ha sorprès l’arribada d’un hoste molt especial.

Tot va començar quan estàvem al camp arrancant unes pomeres i que renovàvem per unes de planta nova. El Joan passava a prop de casa, com cada dia acostuma a fer amb els seus dos gossos per anar a passejar pel camí de  les Quaranta Hores i Font d’Ortigues, quan li vam dir, si volia algun arbre dels que acabàvem d’arrencar. Al cap de poc ja va tornar amb la pickup,  per carregar-ne quatre de comptats.

El vaig veure feliç i tan agraït que volia compensar-m`ho d’alguna manera. Tinc un gall xinès, què el vols?, va dir-me tot content. És un apassionat de les aus, a la seva granja n’hi té una pila, de moltes races, colors i varietats ben estranyes; per mi es clar!

Vaig posar una cara de pomes agres, encara que davant la seva alegria vaig intentar de dissimular i vaig continuar amb la meva retòrica: que si cantaria i potser molestaria als hostes que tinguéssim a l’Era d’en Bella o que potser no s’entendrien amb les gallines o què passaria amb els ous…. vaja que ja no sabia que més dir.

Dit i fet, temps de baixar i pujar fins a la seva granja i ja em compareix a casa amb un sac blanc que es bellugava. De dins en treu un petit gall, amb una cresta vermella com un maduixot, però amb unes plomes negres i lluentes tan llargues que quan camina les arrossega pel terra. Diu que és un gall de raça xinesa, potser si!.

Apa té, ja veuràs com els hi agradarà als nens i nenes que et vindran de turisme rural, els hi farà molta gràcia. L’agafa per les potes i me’l dóna… el porto cap al galliner i de moment no hi ha massa bona sintonia amb les gallines, és queda a la planta baixa i elles com sempre és posen a dormir totes juntes al seu àtic.

Totes les tardes els obrim la porta del galliner i surten gall i gallines a corre pel camp, picotegen herba i cucs de la terra que hi ha remoguda o que elles mateixes van esgarrapant. El gall, feliç, es posa a cantar cada dos per tres.

Segur que la història acabarà bé i, tots plegats, es faran bons amics …

 

Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de galetes. més informació

La configuració de galetes d'aquest web estan configurats per "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si segueixes utilitzant aquesta web sense modificar la vostra configuració de cookies o fas clic a "D'acord" estaràs donant el teu consentiment a això.

Tancar